Celebrem el dia Mundial del Teatre amb la presentació de Camino hacia Orfeo un text d'Ursula Ramy inspirat en el clàssic Romeu i Julieta, i ubicat en la Irlanda del Nord dels anys 70.
Protagonitzat per
dos joves intèrprets de la ciutat Carlos Esteve i Paloma Picher, dirigits per
Adolfo Mataix.
Llegirem també
els manifestos internacional i local, escrit per a aquesta ocasió per Rosa
Fraj, mestra de l'escola del Teatre Principal.
Enguany a la
Festa del Teatre els protagonistes són els més joves.
SINOPSI:
Camino hacia Orfeo, es la conmovedora historia de dos jóvenes amantes, Finn i Emma. Ubicada en Irlanda del Norte en la época del conflicto los protagonistas se conocen cuando explota una bomba en el Museo de arte que ambos visitan con sus respectivos colegios: Él, un joven republicano, instruido por su padre con antecedentes violentos y fuertes ideas de la situación que vive su país. Ella una inmigrante africana, que inicialmente se siente a salvo de la intolerancia y la amenaza personal debido a su condición de forastera.
Finn, trata de defenderse del dolor que la obsesiva y enajenante instrucción paterna le produce, con sangre sobre su piel, cortando su cuerpo con afiladas cuchillas. El amor que Emma siente por él la introduce en un mundo oscuro de barbarie fratricida.
El conflicto y el dolor penetran en su relación y al poco tiempo Emma, víctima de la violencia que les rodea, sigue los pasos de su amor.
Preu de les entrades 6 €
Sopar + entada 20 €
MANIFEST LOCAL
Escrit per Rosa Fraj, mestra de l'Escola del Teatre Principal.
Avui és un bon dia per a recordar i revisar, per què estic ací?, per què
faig teatre, escric teatre, dirigeix teatre, ensenye teatre, per què el teatre
és tan important en la meua vida?
Jo vaig descobrir el teatre quan anava a escola, coses de l’atzar i el
destí, als 12 anys vaig entrar en l'escola de les esclaves, tenia un cine, que
tots coneixíem, però un dia vaig descobrir que darrere d'eixa pantalla hi havia
unes bambolines, cordes, vares. Dintre d'eixa caixeta podíem representar
històries, i el públic, assegut baix de l'escenari, sentia i s’emocionava amb
eixa història que nosaltres volíem contar.
Va ser en l'escola de magisteri, on de nou el Teatre va entrar en la meua
vida, i vaig descobrir que també es podia fer teatre en el carrer, i que si tu
no vas al teatre, el teatre pot entrar en la teua vida, en qualsevol plaça
carrer o mercat.
Sí, perquè el teatre no és tan sols un edifici, o un escenari… és un
concepte que possibilita recrear, reinventar, copiar la realitat, fins i tot
transformar-la. Vaig descobrir que el teatre també podia servir per a
protestar, i podia ser un instrument revolucionari. ”El teatro no puede ser solamente un evento, y es forma de vida! (August
Boal)”
La vida en va anar portant per diferents camins, sempre prop del món dels infants
i del teatre. Per a mi el teatre ha sigut un instrument que he fet servir per a
revolucionar la meua vida, i m’ha fet créixer i perdre la por a enfrontar-me a
qui sóc i que vull. Encara que la resposta siga un fosc, després sempre s’encén
la llum.
L'educació m'ha donat un mètode de treball, una direcció cap on dirigir
eixe inabastable món del teatre. Que els xiquets i les xiquetes tinguen accés a
eixe món, que puguen descobrir pas a pas la màgia del teatre, eixos moments
únics, irrepetibles, carregats d’emocions que perduren en el temps i en la
memòria. És per a mi una meravellosa feina.
El teatre per als xiquets, pot ser terapèutic i llibertador. En el teatre
caben tots els nens, sobretot “els diferents”, perquè fent teatre ens alliberem
de les etiquetes, trenquem esquemes, fem catarsi, analitzem, critiquem i ens
burlem de nosaltres mateix, per a alliberar-nos de la vergonya i del pensament
dels altres, ja no ens importa el que diran… Busquem transgredir amb gràcia,
amb paraules, emocions i per això és necessari superar les nostres limitacions…
no ho podem evitar, sempre volem anar més lluny…
Quan el públic respira al mateix ritme que els actors, comparteix emocions
i pensaments, es produeix un moment màgic, que mai s’oblida. Els xiquets i
xiquetes que descobreixen eixa màgia, sense trucs, entren a formar part d'un
món sempre ple d’expectatives i futur.
El teatre és una disciplina que ha sigut capaç d’assumir, en la seua
historia, totes les disciplines, totes les ciències i avançaments tecnològics i
de la mà de l'educació crea un camí interminable, universal, infinit i
revolucionari. Per a mi un honor i un orgull poder recórrer eixe camí de la mà
dels meus companys, els xiquets i de tots vosaltres.
VISCA EL TEATRE!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada