La història també es construeix amb els relats de personatges anònims. Els horrors de la guerra no van finalitzar amb ella. Espanya va quedar enfonsada en la misèria, i sobre els vençuts, a més, es va exercir una despietada repressió que duraria gairebé quaranta anys. “Les mares preses” mostra una història doblement callada, ja que al secretisme oficial de la postguerra se sumeixi la invisibilitat de la dona en aquella època. 

La nostra història comença a Jaén, una de les zones més deprimides de l'Espanya de la postguerra. Josefa és una de les dues protagonistes d'aquest relat. Militant del Partit Comunista d'Espanya i mare de 7 fills, va ser empresonada per ajudar als maquis. També el seu marit va ser condemnat per no denunciar-la. L'altra protagonista, Aurora, vídua i mare de 8 fills, va sofrir la mateixa pena per ser l'esposa d'un guerriller. Ambdues van ser destinades a la mateixa cel·la, i allí van forjar una sòlida amistat que duraria tota la vida. 

Quinze fills es van quedar totalment abandonats a la seva sort. Les mares van decidir unir als seus fills en una única família per lluitar junts contra la misèria. Elles, des de la presó, van dirigir amb determinació la seva educació i la seva convivència. 

Una vegada alliberades, la nova gran família va emigrar a València a la recerca d'una oportunitat que els permetés alimentar als seus fills i normalitzar les seves vides, àdhuc malgrat la repressió franquista que van seguir patint fins al final de la dictadura. 

Manuela Ortega, penúltima filla de Josefa, ha bussejat en els seus records d'infantesa per portar-nos al present aquesta història commovedora i honrar així el coratge de les seves dues mares.

Dissabte 18 de febrer, 19.00 i 20.30 h / Duració estimada 50 '

Preu: 10 € normal i 8 € reduïda