Sol i de dol, tal com escrivia el poeta J.V. Foix, així està Joan Gadea. Té 65 anys i sa mare acaba de faltar. És el moment de fer balanç, però mirar cap arrere és assumir que el viatge de la vida s'ha fet curt. Si no és que, com declamava Eliot, un altre poeta, el temps futur està contingut en el temps passat. I clar, quan s'acosta l'últim tram és un consol comptar amb una bona motxilla de vivències. Els escriptors diuen d'una manera bella el que tots sabem més o menys per experiència, que el nostre temps és breu i fugitiu i que faríem bé d'aprofitar-lo al màxim. 
Les excentricitats de Joan ens fan riure, però també ens provoquen la tendresa, perquè en el fons sabem que compartim les seues fòbies i preocupacions; la seua mediocritat és la nostra, i també ho és la voluntat de transcendència. Tempus fugit, diu l'adagi, d'acord, però no cal que ens assotem més del compte i mirem de passar-ho bé mentre el viatge dura. Qui compra un bitllet a l'illa de Youkali emprén una travessia cap a la nostàlgia i cap a l'esperança, però també és una reivindicació de la comèdia i les ganes de compartir amb els amics la festa de la vida.
MATANT EL TEMPS És un treball molt en la línia de propostes que La Dependent ha desenvolupat amb Pasqual Alapont, on es barreja humor i sentiment amb una gran dosi d’escepticisme.
Fitxa artística:
Intèrpret: Joan Gadea
Direcció: Pepa Miralles
Text: Pasqual Alapont
Música: Panchi Vivó
Vídeo Muntatge: Xavi Cortés –VISUAL PRODUCCIONS
Llums: Víctor Antón
Preu de l’entrada: 12 € entrada normal i 10 € amb carnet de jubilat, estudiant o aturat.
Duració estimada 75‘
1 comentari:
Le deseo el mayor de los éxitos a Joan Gadea. Sigo a La Dependent, aunque desgraciadamente por motivos geográficos no he podido ir a verlos. A ver si en alguna ocasión venís a Sevilla, que ahí no me lo pierdo :)
Publica un comentari a l'entrada