De vegades, gaudint d’una ficció, siga llegint
una novel·la, veient una pel·lícula o una obra de teatre, he tingut la sensació
que estaven contant una part de la meua vida. Una part secreta, privada, que de
sobte es feia pública amb les paraules, els cossos, la veu i la problemàtica
d’uns personatges de ficció que, a priori, res tenien a veure amb mi.
Eixe és un dels poders de la ficció, posar-nos al
davant un mirall deformat per mostrar-nos els nostres desitjos cobejats, el que
som, el que sentim i, fins i tot, allò en què ens podem arribar a convertir en
el futur. En definitiva, mostrar-nos la nostra ànima i fer-nos reaccionar.
Perquè eixe, entenc, és el sentit últim de la ficció, fer-nos entendre que la
història, la nostra història, comença cada vegada que algú ens mira, ens agafa
de la mà o ens desitja bon dia.
Carles Alberola és un dels actors valencians més reconegut després de les seves aparicions a diferents sèries de RTVV, Autoinfedinits, Socarrats.... Cofundador de la cia Albena Teatre que aquest any compleix 20 anys sobre els escenaris. Pot ser una de les veus més singulars de la dramatúrgia valenciana que en aquest espectacle ens farà plorar... de riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada