Quan perdem eixe sext
sentit?
Yeh Shien. La Cenicienta
china
El Redoble Teatre (València)
Els xiquets, en especial els molt menuts, són un públic
tan agraït com difícil. Amb ben poc que els dones responen. En ells estan
absents els prejudicis que adquirim amb els anys, i manquen de les mosses al
revòlver de, per exemple, aquest junta lletres. Mantenen la mirada neta,
l’esperit pur, del que tot ho té per
descobrir.
Així i tot, fa falta una mica més que esforç i una cuidada
posada en escena per aconseguir encisar-los. És tan innegable el primer punt a
aquesta professional. I malgrat disposar pel seu espectacle d’una il·luminació
elegant, una música tan pausada com escaient, i una escenografia i titelles,
d’aparença més noble que la humilitat dels seus materials feien preveure, a
algun lloc hi ha un intangible que no deixa arrodonir la proposta. I és que tan
sols, als moments més participatius de l’espectacle - el joc amb el drac, els
dubtes d’alguns personatges demanant consell als xavals - s’ha vist una veritable
comunió entre artista i públic.
De camí a casa, una qüestió em balla pel cap. Escoltar la
contundència i seguretat amb que tota la platea, a un moment puntual de
l’espectacle, li cridava a la madrastra “Ets molt mala!” em porta, davant els
esdeveniments que diàriament estem vivint, a preguntar-me a quin punt de la
vida deixem perdre eixa recomanable intuïció.
Jordi Peidro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada