Preàmbul.
Tres edicions. Repartides en quatre anys. Amb la cadència
que les possibilitats econòmiques i estructurals marquen. D’una iniciativa per
xiquets de la que deurien aprendre molts majors. Una iniciativa que ens permet,
al llarg d’un microcicle de quatre jornades, conèixer d’arrossos; el cereal rei
del nostre llevant, transfigurat en innombrables combinacions gastronòmiques. De
titelles; l’ancestral tècnica que permet personificar inanimats elements per
mostrar-nos a nosaltres mateix els absurds propis. I, per damunt de tot, fins i
tot per damunt del mateix públic, jovençà, que impregna de riallades les arrels
més profundes del nostre Teatre Principal, intentar conèixer el perquè una
figura quasi invisible, es transfigura en mecenes per fer un acte de
filantropia tan necessari com inèdit. I és que sense el recolzament - singular
equilibri entre la efervescent il·lusió i la necessitat econòmica - que, des de
la primera edició, Lolo, el conegut restaurador dona, seria molt compleix que
l’equip de La Dependent
- encapçalat per l’empenta de Joanfra Rozalén - fora capaç de portar a bon port
aquesta iniciativa.
Així que és el moment de prendre exemple. Prendre’l dels
que, per damunt de crisis i menyspreu, ens segueixen mostrant les misèries
humanes en drames interpretats per trossos de fusta, metall o pedres. Exemple dels
que no dubten en apostar fort per propostes com aquestes, sense esperar una
llei de mecenatge que sembla ja més una burla que altra cosa. I, finalment, (re)aprendre
dels que, amb la lluentor dels seus ulls, el batre dels seus cors i el tremolor
de les seues cames es troben, a la foscor del pati de butaques, imbuïts pel
verí de les titelles i que, al igual que els nostres avantpassats, molts
mil·lennis enrrere a les coves, descobreixen la màgia de contar i escoltar
històries.
Jordi Peidro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada