No disparen pas al
pianista.
La veritable història dels tres porquets
Xip Xap Teatre (Catalunya)
Els espectacles de titelles necessiten d’aquestes per volar.
A la proposta que hui hem gaudit, i que ha anat de menys a més rallant a bona
alçada malgrat el fallit final, li ha costat, més del compte, connectar amb un
públic molt menut. I és que l’actual tendència dels titellaires de
coprotagonitzar els espectacles, no és
una mala solució per actualitzar el gènere, però sembla del tot imprescindible
la presència dels titelles – què poc es costa encisar als xiquets – per
endinsar-nos dintre de la funció.
Versió quasi literal de la clàssica faula – el canvi més
significatiu és que el porquet feiner és una porqueta, missatge feminista? –, l’obra
es beneficia dels afegits musicals que queden prou per damunt de la lliçó - una
mica clavada amb calçador - de vocabulari anglès. I és que la presència del
músic, que d’inici sembla una mica desaprofitat, s’acaba ensenyorint de l’escena
fins – als moment àlgids de l’aparició del llop – agafar funció dramàtica
pròpia d’un pianista de cinema mut. Aquest, màxim responsable del crescendo que
acompanya al conegut “bufaré, bufaré i la casa enderrocaré” del llop, no pot
fer massa amb la caiguda de la fera al calder que, mereixent ser l’espectacular
clímax per tancar la proposta, acaba convertint-se en una baixada d’adrenalina.
Així i tot, s’ha de reconèixer l’ofici de la companyia
utilitzant recursos que, al teatre de titelles per xiquets, mai fallen. Tant el
terror provocat pel llop al seu passeig pel pati de butaques, com la recerca
que d’aquest fa el porquet, amb l’ajuda espontània del públic, tenen la
resposta prevista sense a penes forçar-la. 
Per tancar, un dubte balla pel meu cap. Si es té un
decorat molt bonic amb un espectacular desplegament físic – ja sabíem del que “Xip
Xap” eren capaços pel seu teatre de carrer “Rum-Rum... Trasto Karts” -, no
sembla una mica desaprofitat utilitzar-lo, tan sols i amb timidesa, als segons
finals de la funció?
Jordi Peidro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada