De Tolstoi a Monty Python.
La camisa de l’home feliç
Zum Zum (Catalunya)
Arranca l’espectacle, no hi ha titelles. No importa, ells
mateix, els dos actors, ho són. I a més, què més dona? Hi ha de tot. Quasi res
més es pot demanar.
Aquest nou espectacle de la gent de Zum Zum ens ofereix
tal riquesa de recursos que acaba per deixar-nos tan bocabadats com satisfets a
la nostra butaca. Perquè malgrat que, a algun moment puntual, es puga pensar
que es perd el fil argumental del conte de Tolstoi, aplega a no importar-te. I
és que la diversió sempre està present a l’escena. Sempre hi ha elements de
sorpresa, previstos o improvisats – eixe acudit que cau a plom; “sóc català,
artista i autònom, què més em pot passar?” -... i el fil de fet no és perd, es
camufla, però la història aquí està apareixen i desapareixen sense deixar-te en
cap moment, i al mateix temps, ramificant-se, oferint-te més.
Amb projecció contra les maletes, contra llençols, contra
els mateixos actors, d’animacions pròpies del Terry Gillian de Monty Python
Flying Circus. Amb la participació activa del públic, en especial d’una persona
que acaba convertint-se en coprotagonista de la història – a la sessió que ens
ocupa, una encisadora xiqueta -. Amb humor de tot tipus, del blanc al negre,
passant per la sàtira – eixos militars invasors, una mica d’opereta – o moments
que recorden als del mític grup anglès del que parlem... Amb tot açò i més, a
la fi aconsegueixen deixar-nos amb un missatge clar, que no és altre que el de
on es troba la felicitat que ens proposava l’escriptor rus al text original.
Zum Zum ens sorprèn amb cada nova solució que troben als
entrebancs naturals de traslladar la narrativa al teatre. I, al llarg de tot
l’espectacle, van un pas més enllà fins que penses que no pot haver res més,
que els recursos s’esgoten, que tot està molt be i que ja és la fi i
aleshores... un tren, composat amb velles maletes, es posa en marxa per
acomiadar-nos fins la propera.
Que no tarde massa.
Jordi Peidro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada