Cinquanta minuts d’il·lusions
-Ximo Llórens-
Nina, una actriu de carn i os, és la protagonista de ‘El desván de las ilusiones mágicas’, el primer dels espectacles del II Cicle ‘Arròs i Titelles’ que ahir, dimecres es va representar al Teatre Principal.
El títol de l’espectacle ja dóna una idea bastant precisa del què passa a l’escena. Nina, una xiqueta que ha perdut la il·lusió, puja al cadamunt de casa per rebuscar entre els trastos vells alguna fantasia que la rescate de l’avorriment en el qual es troba. I, de seguida, tot és un no parar… Els éssers que habiten eixe espai màgic comencen a sorgir un darrere l’altre i, cadascún d’ells, i entre tots, li tornen a la xiqueta no una, sinó totes les il·lusions perdudes.
Una subjugant i delicada fada voladora, un clown que es presenta trist cantant ‘Una furtiva lágrima’, una pianista amb un nas impossible, la dona que trau la pols i neteja, i tot un seguit de personatges sorprenents que fan que Nina obtinga el què busca. Fins i tot, es converteix en la narradora d’un conte japonés donant vida a la princesa Chukimuki.
I quan més entregada està Nina al seu joc fantasiós, quan ja no se’n recorda de l’avorriment que l’angoixava, la veu de sa mare la trau abruptament del somni viu i profund en el qual es troba:
- ¡Nina!, ¡baja a cenar!
I es punxa el globus, i explota, com passa al final del nostre Tirisiti.
Baguls… maletes velles, ‘cachivaches’ escampats per la golfa de la casa on viu Nina i que es transformen, només per la força creadora de la seua imaginació infantil, en un món ple de vides.
Nina deixa d’estar avorrida ben prompte, i els 250 xiquets i xiquetes que hi havien al teatre no van tindre ni tan sols un instant per a tal avorriment. I hi havia que vore-los, als xiquets, dic. Jo no sabia on mirar, si a l’escena, o a les cares d’un públic que va estar atent i concentrat sense perdre passada, un públic meravellosament respectuós amb l’espectacle que estaven veient i que encara és mes meravellós si considerem que era un públic d’entre 6 i 10 anys.
‘Cachivache’ és una companyia formada per persones que han dedicat tota la vida, com aquell que diu, al teatre de titelles, i es va notar.
A l’acabar la funció, els alumnes de Sant Vicent, Horta Major i Romeral, que van conformar este públic, van rebre per part de la companyia una breu però didàctica lliçó sobre els diferents tipus de titelles i la seua manipulació.
De la mà de ‘Cachivache’, també, es va instal·lar al hall del teatre una exposició de titelles i objectes que han format part dels seus espectacles, i d’altres que la companyia madrilenya ha anat atresorant al llarg de la seua història.
I després del teatre, l’arròs. Com diu Lolo, que recolza des de fa dos anys des del restaurant que dirigix esta fructífera iniciativa, ‘Arròs i titelles’ continuarà mentre hi haja faena, i per fortuna, en estos temps dificils, Lolo té faena. Per alguna cosa serà, dic jo. En el dinar que va oferir Lolo en esta primera jornada van estar els regidors d’Educació i Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, i el director del Teatre Principal Joanfra Rozalén, en una presentació als mitjans de comunicació d’este segon cicle ‘Arròs i Titelles’, que pinta tan apetitós i colorista com el plat d’arròs negre i groc que es va servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada