Arròs i titelles dia 0

El teixit dels somnis
 Ximo Llorens

Més d’un miler de xiquets passaran esta setmana pel Teatre Principal per a veure com i de quina manera es teixeixen els somnis. ¿No teniu guardat, com un delitós tresor de la memòria, cap record de titelles fotent-se garrotades entre les cortines d’un teatre de guinyol? De segur que sí. Jo guarde un d’eixos tresors. Era molt xicotet. No hi havia encara semàfors i els cotxes que veies pel carrer eren Ford o Hispano-Suiza, tots negres. La SEAT no estava ni tan sols en la imaginació. La Rosaleda era ‘la Llotja’, un descampat i un mas en runes, abans vaqueria, amb una bassa buida, però al costat estava el Monterrey, que bullia de vida. Bàsquet amb el San Fernando, ‘los Festivales de España’, catch a quatre, ‘Chato’ Pastor, roí a més no poder, contra Vento, el noble, el bona persona, “rossega-li els ous!!”, cridava un del públic… cinema inoblidable a l’estiu amb un sostre d’estreles, i els diumenges pel matí, quan el San Fernando de bàsquet jugava fora, titelles… Omplien la pista de bàsquet del Monterrey de cadires i feien titelles, amb un escenari mínim i sense més llum que la del sol, i el record d’aquelles titelles de fa més de cinquanta anys continua tan fresc i viu en la meua memòria com el primer dia.

Ara, veus teatre de titelles i continues tenint la mateixa sensació. Fins i tot, quan veus titelles per a adults hi ha alguna cosa dins de tu que et transporta a anys enrere, quan l’explosiva fantasia infantil lligava amb la fantasia de els titelles sobre l’escenari i es formava el millor allioli; els titelles, fins i tot els titelles per a adults, ens porten l’aroma dels primers records de la nostra trobada amb la vida, i per això, que més d’un miler de xiquetes i xiquets d’Alcoi passen esta setmana pel Teatre Principal és, sobradament en si mateix, un motiu de celebració. Probablement, algunes de les imatges que vegen els acompanyaran al llarg de la seua vida, com m’ha passat a mi i com ha passat a tots vosaltres, si és que heu tingut la sort, de xicons, de veure teatre de titelles.

Vorem quatre espectacles i una exposició, i això és possible per la comunió de dos voluntats, principalment, la del Teatre Principal, i la del Restaurant Lolo, que col·labora en allò que és necessari per a fer-ho possible. I no és poca cosa eixa en estos temps que pinten tan lleig. Suposa un considerable esforç econòmic, perquè es tracta d’espectacles de qualitat contrastada i això mai no val quatre perres.
Il·lusió i màgia… formació de les persones, somnis teixits, xiquets i xiquetes que contemplaran la representació de la vida interpretada per perots, anem a dir, dels quals se’n recordaran tota la seua vida.

Dimecres, a les 10’30, una companyia madrilenya, ‘Cachivache’, ens descobrirà el lloc on dormen totes les il·lusions perdudes… per a que els xiquets, el dia de demà, no les perden mai… I així, que tinguen sempre fent triquitrac el teler amb el qual poder teixir els seus somnis.



Unknown

Totes les entrades dels espectacles del Teatre Principal poden adquirir-se a les oficines del teatre de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 18 h i dos hores abans de la representació en la taquilla del teatre.

Cap comentari: