Els arbres fan ombra i ens donen fruites, flors, medicaments, oxigen... i paper.
Els materials que conté un ésser viu conserven bona part de les seues qualitats. La naturalesa orgànica del paper el fa sensible a la llum, al calor, al tacte, a les idees i, fins i tot, als sentiments.
Els processos del paper són una prova de com malbaratem ara els recursos del planeta. El paper és de l’arbre, l’arbre del bosc, el bosc de l’aire i l’aire oxigena el nostre cor. Hem d’abolir el fem. Tot es pot transformar. Hem de refer les deixalles. Hem de crear cicles, donar continuïtat a l’energia i als esforços.
Ens hem preguntat on podia estar amagada l’ànima d’un arbre que s’ha convertit en paper i decidirem fer sonar els seus plecs. Aparegueren sorolls que semblaven notes d’una escala musical primària amb una sonoritat que, en desplegar-se, reconstruïa màgicament el murmuri de les fulles dels arbres, la remor de les ones a la vora de la mar, el crepitar del foc o els trons d’una tempesta d’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada