La realitat ens ofega, el dia a dia és rutinari, la certitud de la nostra fi ens aclapara. Si no fóra pel somriure d'aquella adolescent que un dia ens va enamorar, fa vint, trenta o qui sap ja quants anys, no podríem tirar avant. En el fons de la memòria, tothom té una història que contar, una història interessant i única. El problema és que tots volem contar-la, i ens importa un rave la història dels altres. Volem contar la nostra, recordar-la, adornar-la, deformar-la, encara que siga una ficció, una història d'amor amb la protagonista d'una pel·lícula que no va passar mai. O potser sí, perquè com deia aquell filòsof irlandés, no som sinó el que recordem, el que volem recordar, encara que siga mentida. El resultat de tot això és que els diàlegs es converteixen en monòlegs sense trellat ni forrellat, en aparences de converses, i a l'últim sempre estem sols. És la paradoxa del món contemporani, incomunicats en l'era de la comunicació. I en canvi, com ens sorprendríem si, simplement, fórem capaços de parar l'orella i escoltar.Per trobar l’origen i el nucli de
remuntar-se a l’any 1987. Pep Cortés, provinent de la tradició teatral que representava
06 El Somriure de M. O'Hara és un espectacle que ens parla en to de comèdia de la incomunicació a l'era de la comunicació, de com tots volem contar la nostra història sense fer cas de les històries de la gent que ens envolta. 
Divendres 05, 22.00 h.
Dissabte 06, 20.00 h.
Diumenge 07, 19.00 h.
Preu : 10 € / 8€ jubilats i estudiants
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada