Qui de nosaltres, ara, no és un reflex del seu passat?

Quan vaig llegir la poesia de l'escriptora tunisiana Zubaida Basir “Tu que em preguntes com consumisc la meua joventut / en silenci, amb insomni, desesperança i dolor, / deixa els retrets, ja que jo no sé acceptar-los”, vaig començar a entendre la força del silenci en l'espai íntim de les dones que viuen en països musulmans. Quan vaig veure per primera vegada el desert, vaig entendre el sentit dels retrets dels versos de Zubaida Basir, la immensa extensió de la solitud, del no-res. És així com vaig començar a dissenyar la vida de Maria a Dubai, la protagonista de la meua novel·la Els silencis de Maria. Una dona Jove que s'enllumenava davant de la novetat, la vida a un país llunyà completament distint a la seua terra de naixença.

La resignació és un sentiment que ha impregnat un munt de generacions de dones del món oriental i occidental, un punt en comú sobre el qual, el desig d'alliberament, ha ensopegat soviet amb la repressió constant de l'educació dels homes; de vegades, de les mateixes dones. La versió de la meua novel·la que presenta la Companyia Ferroviària d'Arts Escèniques, Silencis, és hereva d'aquesta voluntat de contrapesar la cultura oriental a l'occidental, de denunciar la violència que ha assetjat les dones en tots els racons del planeta, però sobretot esdevé un punt de reflexió sobre el llast que la solitud i el silenci poden provocar en l'ésser humà, siga quina siga la seua condició sexual o realitat en la que viu. Aquesta no és sols una obra sobre víctimes i assassins, en Silencis he volgut plantejar la relativitat de la consideració de les conductes humanes.

Autor: Carles Cortés. Direcció i espai escènic: Paco Macia. Intèrprets: Eloisa M. Azorín, Gema Galiana, David García, Marina Castro (veu Sandra). Versió i adaptació: Carles Cortés / Paco Macia. Construcció escenografía: Rotulos Izán. Disseny vestuari: Cia. Ferroviaria. Disseny gràfic: Miguel Marco. Audiovisuals: Javier Urosas. Il·luminació i so: Visisonor Coop. Valenciana. Comunicació e imatge: Germinal Comunicación. Fotografía: Gema Galiana i Paco Macia.